Descripció

– Ostres, que és alt això… potser no havia hagut de pujar. Cap enrere no puc tornar que hi ha cua. Només em queda tirar-me pel tobogan. Renoi! Quan et deixes caure això va de pressa… uns segons i ja ets a baix. Em pregunto com dec anar de ràpid. Dec anar com un cotxe? Com un avió? Com un caragol pensatiu que remuga perquè ha de portar la casa a sobre?
– Vinga va! Deixa’t caure! Que estem esperant!
– Ja va, ja va!- “Que són pesats aquests, ni pensar em deixen. Doncs vinga cap a baix que vaig. Espera. Ostres doncs ho podria mesurar amb un cronòmetre i…” – Uaaaaaaa!
– “Renoi! he relliscat. Però ara vaig directe a buscar algú que m’ajudi a mesurar el temps que es triga a baixar!”