Descripció

Siracusa, Itàlia. Any 253 abans de la nostra era. El soldat romà mira a banda i banda nerviós. El neguit s’està estenent per total galera, mentre avança pel mar de Sicília. -Eh! Pst! M’han dit que Arquimedes fa una màgia molt poderosa- diu el seu company. -La màgia no existeix tanoca- respon el legionari sense poder controlar la tremolor de la seva veu.

De darrere la muralla, apareix una mena de braç de fusta amb una corda de la qual penja un ganxo. El ganxo comença a baixar. Baixa i baixa fins que s’enganxa al vaixell, i després comença a pujar i a pujar… enlairant la galera cada cop més. Els soldats, cridant de terror, s’afanyen per tallar la corda. La galera cada cop és més vertical. El pànic s’ha apoderat del vaixell amb soldats que corren i salten a l’aigua. De sobte la corda es deixa anar i el vaixell cau amb un fort cop contra l’aigua que el trenca en mil bocins. Agafats a una fusta, flotant a l’aigua, es tornen a trobar els dos soldats: -T’ho havia dit: Arquimedes fa màgia!-

Doncs no Arquimedes no feia màgia. Feia matemàtiques i el que ara anomenem física. Es va adonar del poder d’un instrument d’allò més senzill: un pal recolzat en un punt. Va esbrinar que en fer força en un extrem del tronc podia aixecar un pes molt gran. Però això només passava amb una combinació de distàncies del pes que volia aixecar i del punt on feia la força…

Confosos? Confoses? Doncs no us preocupeu, perquè al Parc de la Marina en tenim un parell de palanques, i comprovarem en viu i en directe la seva gran utilitat… per això, però, primer heu de trobar els balancins del parc de la Marina, que no són a l’esplanada on es fan els altres experiments.