El vostre telèfon mòbil, el cotxe amb què viatgeu, fins i tot la llum de casa vostra és possible gràcies al fet que ara comprenem la natura millor que abans. I l’experiment que ho va encetar tot va ser l’experiment de Galileu que heu fet al parc de la Marina.
Aristòtil, i la majoria de gent que pugueu trobar pel carrer (i probablement també vosaltres mateixes i vosaltres mateixos) us dirà que el cos que pesa més arriba abans que el cos que pesa menys. Però no és veritat: els dos cossos cauen igual… si no tenen resistència amb l’aire.

En el nostre experiment, com que aquesta resistència és gairebé nul·la hauríeu d’haver mesurat uns 30 segons de trajecte per qualsevol persona que hagi fet l’experiment. Però… com és possible això?

Per entendre-ho cal demanar ajuda a un altre gran de la ciència, Newton, que ens va dir:

La mandra d’un objecte a ser mogut és més gran com més gran és la seva massa.
Aquesta és la segona llei de Newton que ens diu com es mouen els objectes quan els hi apliquem una força. Però és clar, nosaltres, quan agafem un objecte sentim que:

La força que fa que l’objecte caigui és més gran com més massa tingui.
Aquesta és la llei de la gravitació universal, també d’Isaac Newton.

I aquí tenim un conflicte. Un objecte que pesa molt sent una força molt intensa cap a terra. Però per altra banda pel fet de ser gran li costa de moure’s. I aquests dos efectes contraris s’anul·len perfectament, fent que cossos grans i petits caiguin a la vegada!

I si algú està pensant “ostres que estrany que aquests dos efectes s’anul·lin perfectament”… que sàpiga que la resposta a aquesta curiosa coincidència la va donar ni més ni menys que el gran Albert Einstein amb la teoria de la relativitat general!